BENVINGUTS

Aquest blog és l'entrada principal als blogs de cicle mitjà de l'escola.
Per accedir-hi cal anar a les pestanyes superiors i entrar per classe.

HO DIEM BÉ?

Actualment, a causa de la interferència de la llengua castellana, n'hi ha molts que fan servir el verb estar en  casos en què, en català, s'ha de fer servir el verb ser (o ésser). Diuen, per exemple, la sopa està salada en lloc de la sopa és salada, que és la frase correcta. També diuen estava ple de gent en lloc de era ple de gent o el menjar està molt bo en lloc de el menjar és molt bo. Fins i tot n'hi ha que diuen la Núria no estava a casa en comptes de la Núria no era a casa.

Com a reacció contra aquesta tendència impròpia, amb el desitg de parlar correctament, en alguns casos hi ha qui fa servir les formes del verb ser en casos en què sempre s'ha fet servir el verb estar. Per exemple: la funció és a punt de començar. Hauria de ser, naturalment, la funció està a punt de començar. Altres exemples correctes: 
Estava a punt de plorar
Els geranis estan a punt de florir

HO DIEM BÉ?

UNA COSA GRISA
                                             orella grisa              

elefant gris

Així com el femení de verd és verda i el femení de vermell és vermella, el femení de gris és grisa.

És veritat que hi ha molts adjectius que són invariables, és a dir, que tenen una mateixa forma per al masculí i per al femení, com ara fàcil, útil, suau, breu, gran, millor, elegant, decent, alegre o amable, però gris no es troba en aquest cas. Cal dir, per tant, una camisa grisa, una corbata grisa, una barba grisa, una vida grisa,, la metèria grisa...i no una camisa gris, una barba gris...com diuen alguns.

HO DIEM BÉ?

En la nostra llengua disposem d'un verb tan bonic com és llescar, que no hauríem de deixar de racó, com alguns fan, ben injustament. No hem de dir, doncs, tallar el pa sinó llescar el pa: el pa no es talla, el pa es llesca. I el resultat d'aquesta operació són les llesques de pa o, simplement, les llesques. Diem, per tant, una llesca de pa torrat, una llesca de pa amb tomàquet, una llesca de pa amb oli i sal...

Hi ha, també, una frase feta fer la llesca (a algú), que vol dir privar-lo d'aconseguir allò que es proposava.


                                                                           

paraules

les paraules son

OBSERVACIÓ DE LA LLETERA VERA

Hem sortit, Puig Bernat i Montgròs, a la recerca d'un arbust perenne que es diu Lletera Vera. Ens ha costat però finalment l'hem trobat a la plana de darrera el camp de fútbol. Les tiges no estan ramificades i poden arribar 1 m. 

d'alçada. Les fulles són lanceolades. Floreix de març a maig. Les flors són a l'extrem de les tiges.  Si trenquem la tija surt un líquid blanquinós, semblant al làtex, que és tòxic.

EL CONTE

Hem començat el tercer trimestre!

Treballem el conte!

Hi ha dos objectius principals que treballarem durant la durada d'aquesta unitat:

1er- aprendre que podem treballar en grup amb companys amb els que normalment no ho fem. TOTS TENIM COSES A APORTAR AL GRUP I LES HEM D'APROFITAR.

2n- aprendre la estructura d'un conte i fer anar la imaginació.

Però, que és un conte i quina estructura té?

Doncs bé, un conte és una narració curta en la que intervenen personatges que realitzen accions en un lloc i temps determinat.

Un conte és una narració curta en la que intervenen personatges que realitzen accions i/o els hi succeeixen coses en un lloc i un temps determinat. 

Els contes tenen tres parts: la introducció,  on es presenten els personatges que intervenen i el lloc on es desenvoluparà la història. Després tenim el nus, és la part on el personatge presenta un problema o la dificultat a la que s'ha d'afrontar. I per últim tenim el desenllaç, la part del conte on es resol el problema o dificultat.

Us deixem unes petites imatge perquè veieu com l'estem treballant nosaltres!

 

Hem acabat el tema que estàvem treballant a medi, “el sol, la terra i les temperatures” us deixem unes quantes fotos del procés.

sortida Abric Romaní

ABRIC ROMANí

(registrado por Paula, Yolanda Danut,

Nalay,Ivan y Kilian)

Aquí nuestra monitora Susana se nos presentó y nos explicó en què consistiria la visita al  "Abric Romaní”  

EL MUSEO

DEL "ABRIC

M ROMANÍ"ANí

             (Registrado po Mar, Jaume, Arnau, Mireia y Julia)

Fuimos a Capellades a la cueva del Abric Romaní con una guia que se llamaba Susana y nos esplicó cómo eran los neardentales. 

Nos esplicó cual era la diferencia entre los neardentales

y nosotros. Para ello eligieron a Yolanda y comparamos su cara con la de los neandertales:

1. La barbilla del neandertal la tenían más sobresaliente que ahora.

2. Los neandertales tenían los dientes mas gastados porque los usaban más.

3. También tenían la nariz más pequeña.

Este es nuestro cráneo:  
                 

Este es el cráneo de los neandertales:

Había una roca con marcas de huesos y la pasamos

para verla y tocarla.

También vimos cómo eran las herramientas de los neardentales.

Nos explicaron que el yacimiento está aún siendo estudiado por arqueólogos y que continuan encontrando rastros del pasado.

Amador Romaní

Amador Romani era un hombre muy curioso que descubrió la cueva. Por eso tiene su nombre: “Abric romaní”.

Visualización de un video dentro del yacimiento

(registrado por Joel, Carla, Cristina, Nora y Alex)

Fuimos a una especie de cueva donde vimos un vídeo sobre la prehistoria. Y cuando acabó el vídeo se encendieron las luces de golpe. Y miramos hacia abajo y estaban los descubrimientos de Amador Romani.

 

  Los arqueólogos continuan  trabajando para descubrir más cosas, sobre los prehistóricos de antes. Descubrieron un fósil de un árbol, las manchas del fuego de antes...

En esta cueva los neandertales no pintaban. Nos dijo la monitora que eso lo hacían más adelante

 

LA PIEDRA DE SILEX , LOS DIENTES ,LOS HUESOS Y LOS ESCREMENTOS

(registrado por Vivian,Marcos,Pau y Omar)

Susana (la monitora) nos enseñó los dientes de los neandertales, tambien las piedras que utilizaban para cazar y los huesos de los animales que cazaban.

Los dientes de los neandertales viejos estaban más gastados y los de los niños estaban menos gastados .

LA PIEDRA DE SILEX

La piedra de silex es una piedra que utilizaban los neanderntal-es

para cortar la carne de los animales que cazaban.

LOS HUESOS DE LOS ANIMALES

Los neardentales se comian la carne de los animales ,la piel la utilizaban para abrigarse y los huesos los utilizaban para hacer herramientas y afilar cosas.

CÓMO CAZABAN LOS NEANDERTALES

(registrado por María, Desiré, Damià, Victor y Helena)

En la prehistoria cazaban con arcos y flechas.

También tiraban con lanza.

Nosotros experimentamos la manera de cazar de los neandertales. Teníamos que tirar con el arco y la flecha en un cuadro.

Claro que primero Susana, la profe, nos explicó cómo cazaban los neandertales y como debiamos utilizar el arco y las lanzas.

Aquí estábamos ansiosos por tirar.

Nuestra monitora Susana nos enseñó a tirar arcos y lanzas.

Aquí nos preparamos para tirarlas.

Como podeis ver aquí estábamos tirando lanzas.

Aqui estábamos tirando con arcos y flechas.

Aqui nos ayudó a tirar con arcos y flechas.

Aquí estan los blancos para tirar.

EL EMBALSE DE CAPELLADES

(registrado por Gisela,Victor, Sara, Eric y Rubén)

Aquí, en el embalse de Capellades, estamos mirando los peces de colorines después de haber realizado la visita al Abric Romaní.

Hay peces naranjas, negros, grandes, pequeños y peces muertos.

Empezamos a mirar el embalse desde un extremo. Después seguimos hacia delante y vimos peces, langostas y otras especies más.

Más tarde fuimos a un parque donde jugamos mucho y comimos.

 

 

presentació Puig Bernat

Hola a tothom fa temps hem iniciat el nou curs, i aqui teniu la presentació dels nens i nenes del Puig Bernat.