En la nostra llengua disposem d'un verb tan bonic com és llescar, que no hauríem de deixar de racó, com alguns fan, ben injustament. No hem de dir, doncs, tallar el pa sinó llescar el pa: el pa no es talla, el pa es llesca. I el resultat d'aquesta operació són les llesques de pa o, simplement, les llesques. Diem, per tant, una llesca de pa torrat, una llesca de pa amb tomàquet, una llesca de pa amb oli i sal...
Hi ha, també, una frase feta fer la llesca (a algú), que vol dir privar-lo d'aconseguir allò que es proposava.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina